La por o temor és una emoció desagradable amb components cognitius (pensaments), conductuals (evitació, recerca de companyia…) i   fisiològics (augment freqüència cardíaca…). Davant la identificació d’ una font de perill el nen/a  respon amb aquesta emoció, ja sigui la font real o imaginària. Les pors són habituals i normals entre els 12 mesos i els 6 anys. És important saber i respectar que tots els nens tenen pors en algun moment de la seva vida .

Una fòbia és una por persistent on hi ha una preocupació constant per l’objecte o situació temuda. El nen pot adonar-se que la por no és proporcional al perill que la origina, però segueix sent incapaç de tranquil · litzar-se . Les fòbies interfereixen amb el funcionament del nen d’una manera que els temors no ho fan.

Com que els nens estan en constant desenvolupament i aprenentatge, les situacions que produeixen por al nen van canviant a mesura que van adquirint més habilitats cognitives i emocionals. Per exemple, en els nadons ja trobem presentació de respostes a la por innates. Així el reflex primitiu de moro reflecteix dos temors bàsics presents en el naixement: la por de caure (pèrdua de suport) i sobresalt als sorolls forts. Més endavant, els temors ens informen de l’augment de la consciència del nen del món que l’envolta (por a la separació), el desenvolupament de la imaginació (per exemple, la por dels monstres i fantasmes), i, finalment, la capacitat de diferenciar les representacions internes de la realitat objectiva (per exemple, els temors reals que impliquen lesions corporals).

En el següent quadre podeu veure  una classificació de les pors principals segons l’edat:

Edat	temors comuns
1	Separació, caigudes, els animals / insectes, control d’esfínters, bany
2	Separació, sorolls, control d’esfínters, el bany, l’hora de dormir
3	animals / insectes, hora d’anar a dormir, monstres / fantasmes, perdre’s
5	animals / insectes, monstres / fantasmes, el divorci, perdre’s, la pèrdua dels pares
7	Separació, sorolls,  caigudes, l’hora d’anar a dormir
9	El rebuig social, la guerra, les noves situacions,
12	Caigudes, lladres
14	Lladres, injeccions, les relacions sexuals

L’objectiu de la gestió de les pors  és ajudar el nen a aprendre formes positives de fer front i superar els seus temors. Aprendre a estudiar, modificar, minimitzar i superar les pors específiques és una missió important de la infància i part  del seu desenvolupament cognitiu i emocional.

Podem ajudar als nostres fills a aprendre a gestionar les seves pors  a través de  l’educació, l’experiència i / o l’exploració a través del joc (per exemple, jocs que impliquen monstres, animals espantadissos, o fantasmes).

El suport dels pares és molt important. En cada etapa del desenvolupament sorgiran noves pors a mesura que els nens es vagin fent conscients del món que els envolta, i és molt important que validem els seus sentiments i no els menyspreem com també que transmetem als nostres fills  el compromís per protegir-los en cas necessari.

Amb la por a la foscor, estratègies com  proporcionar una llum de nit (objecte que ajuda a tenir seguretat) i ensenyar estratègies simples d’autocontrol  dels pensaments donen molts bons resultats . Algunes estratègies d’autocontrol podrien ser:  jocs de relaxació, la visualització d’escenes agradables abans d’anar a dormir, i autodeclaracions positives (per exemple, “Jo puc tenir cura de mi mateix en la foscor”, “sóc valent”, “no tinc por”) .

Ja hem dit que les pors són normals i no representen necessàriament un problema . Tots els nens desenvolupen pors a causa de la seva limitada capacitat per entendre la complexitat del món.

Els temors del nen han de ser reconeguts, però no s’han d’ exagerar ni  menysprear. Els pares han de respectar la inclinació del nen a retirar l’estímul, però no s’ha de reforçar l’angoixa. Per tant hauríem d’evitar:

• Utilitzar la por com una amenaça (per exemple:” la infermera et punxarà si no et portes bé”)
• Humiliar el nen (“només els bebès tenen por a les bestioles”)
• Mostrar indiferència davant el patiment del nen (s’ha d’acceptar la por i mostrar alternatives: “ja sé que no t’agrada anar al WC  perquè notes coses rares a la panxa, a mi també em passa, però després de fer-la ja no em fa mal la panxa i estic molt content” …)
• S’han d’evitar transmetre expectatives poc realistes de dominar la por (“ets un poruc” …)
• No hem de sobreprotegir al nen ni evitar-li l’estímul temut.

Són molt útils els jocs, contes, dibuixos, etc. Parlar de les pors, monstres i fantasmes obertament i de perquè ens fan por i ensenyar-los estratègies per afrontar-les, donant-los el nostre suport,  seran les millors eines per ajudar-los a superar les seves pors i créixer dia a dia.

Hauríeu de consultar   a un professional  en les circumstàncies següents:

• Els temors dificulten considerablement les activitats de la vida diària del nen.
• Els temors comencen a generalitzar-se a d’altres situacions semblants.
• Si observeu  conductes d’evitació o compulsions.
• Persistència de pors d’etapes anteriors.