6 Comments

  1. Simplement sublim. Milions de gràcies per compartir aquestes petites lliçons de vida amb tots nosaltres. Fas una feina meravellosa des d’aquest bloc. Espero no necessitar mai la teva ajuda professional en persona (voldrà dir que no ho hem fet tan malament, sobretot gràcies a consells com els que tu ens dones) però dóna una tranquil•litat brutal saber que si mai et necessito sé on trobar-te. Si més pares s’interessessin per el tipus de criança que tu expliques la societat seria un lloc molt millor per a tots.
    Mil gràcies un altre cop!
    Cris

  2. Acabo de descobrir el teu bloc. De debó que m’està encantant i estic d’acord amb la izascun.

    Ara bé, d’aquesta entrada, tinc un dubte: CÓM?
    Jo crec que soc de les de ser amable fins que no aguanto més i m’enfado i soc massa brusca. No m’agrada, pero no se fer-ho d’una altre manera. Potser hauria de posar-hi imaginació?

    1. roundabout un honor q em segueixis i q t’interessi el contingut del blog, moltes gràcies.
      El dubte que expresses és molt comú, i ens el transmeten tots els pares en els tallers i xerrades, perquè és la part més conplicada, aplicar tot això a la pràctica del dia a dia. La qüestió principal és saber que es tracte d’una filosofia de vida i de com pendre i viure l’educació dels fills. Pel que dius ja estàs en el camí de voler una educació respectuosa pels teus fills. A més, ets conscient que a vegades fallem, no passa res, no som perfectes certament. Així q ja estem en el mateix camí. Es tracta d’expressar amb respecte (i això és amb calma, sense cridar, i actitud amable) el que veiem i el que sentim i el que anirem a fer. No hi ha càstigs, si conseqüències naturals. Deixem que manin les rutines, a poder ser pactades amb antel.lació per tots, donem opcions i no ordres úniques, conectem amb els nostres fills per aconseguir q ens escoltin validant els seus sentiments. Redirigim conductes amb els més petits, mostrant-los que poden fer en comptes de dir només el q no poden fer, o utilitzem l’humor i la creativitat per fer pactes i normes.
      Això són només algunes de les eines que tenim en disciplina positiva, n’hi ha més. Aprendre a utilitzar-les requereix profunditzar en cada una d’elles. Això és el que intentaré en properes entrades.
      Seguirem profunditzant.
      Als tallers per pares les practiquem totes.
      T’animo a llegir el llibre de la Jane Nelsen “Educar con firmeza y cariño”, un imprescindible.


    1. Gran exemple de com es produeixen les rebequeries, com el nen entra en frustració i el seu petit cervell no el deixa sortir d’aquest espiral. Molt ben encaminat Cris, sobretot la part final en que conectem la seva rebequeria amb l’emoció. Els nens d’aquesta edat comencen a entrenar l’habilitat de gestionar les frustracions, no en saben gens, el seu cervell encara és immadur i a més n’han aprendre, com aprenen a llegir o escriure, tot té el seu procés. Entendre això no vol dir rescatar el nen i donar-li el que vol, sinó estar al seu costat i acompanyar-lo mentre experimenta aquest sentiment. Si rescatem perdem la oportunitat d’apendre de l’experiencia com vau fer amb P amb l’ajuda del magnífic conte de l’Anna Llenas. Gràcies per explicar-ho tan bé.


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.