Molts restaurants ja tenen el seu racó de temps fora pel mòbil (racons antiphubbing). Per què no provar-ho a casa? 

No només els nens i nenes poden tenir un excés d’hores de pantalles. Els adults també correm el risc de quedar atrapats, i que qualsevol cosa passi a ser menys prioritària que actualitzar el Twitter o llegir un whatsapp. Quan estem inmersos en aquestes tasques, qualsevol interrupció ens molesta: “Espera un moment de res que de seguida estic, és que no em deixes ni contestar missatges, serà un momentet!”

Si tenim en compte que una de les principals vies d’adquisició d’hàbits i habilitats pel desenvolupament són les interaccions amb els progenitors i el model de comunicació que tenen, podem aventurar l’abast que té un excés d’ús de pantalles dels cuidadors pels seus fills/filles. Sobretot quan aquests dispositius passen a ser més importants que els fills. Quan estem en plena tasca de respondre un missatges, qualsevol interrupció ens serà altament molesta.

Ús del mòbil durant els àpats

Jenny S. Radesky va dur a terme un estudi observacional per descriure els patrons d’us de dispositius mòbils de cuidadors i nens per fer hipòtesis sobre els efectes sobre la interacció cuidadors-nens. Van observar un total de 55 cuidadors amb els seus nens que anaven a un restaurant de menjar ràpid. Quaranta pares/mares van utilitzar un dispositiu mòbil durant el menjar. La variable que volien determinar per l’ús de dispositius mòbils i la interacció cuidador-nen era el grau d’absorció amb els dispositius dels cuidadors. L’absorció  es va determinar per la freqüència, durada, i la modalitat d’ús. Van observar les respostes  del nen/a al seu ús cuidador/a, que va variar des d’entretenir-se a fer una escalada de peticions d’atenció. També van observar les respostes dels cuidadors a les demandes i comportaments dels fills: apartar-los o iniciar un ús compartit dels dispositius. Els  cuidadors amb graus més elevats d’absorció sovint van respondre amb duresa a la “mala conducta” del nen.

Quan pares i mares centren la seva atenció en el món digital, i passa a ser prioritari per davant dels fills, es poden produir conseqüències emocionals. Estem enviant el missatge al nen/a que és més important qualsevol conversa o qüestió del dispositiu que el que estigui passant al nostre voltant. A més, poden pensar que el que ells facin no és important ni interessant. No és estrany doncs, que els nens, en un intent per recuperar atenció, pertinença i significància davant nostre, facin primer demandes d’atenció creixent, que si no són efectives poden derivar a comportaments poc cooperatius per tal d’aconseguir la nostra atenció.

Fem un exercici: pregunta-ho als teus fills

Us proposo que pregunteu als vostres fills/es què en pensen del vostre mòbil. Demaneu com se senten quan l’utilitzeu.

Això és el que va fer  Catherine Steiner-Adair, psicòloga que fent una recerca pel seu llibre (The Big Disconnect: Protecting Childhood and Family Relationships in the Digital Age) va preguntar a nens i adolescents de la seva consulta sobre l’ús de dispositius per part dels seus pares, i va obtenir respostes com:

• “Em sento trist, enfadat i solitari.”
• “En comptes d’une smartphone és un estúpid phone“
• Altres van recordar amb alegria tirar de telèfon dels seus pares al vàter, amagar-lo en diversos llocs.
• Hi havia una noia que va dir: “Estic avorrida. Estic avorrida del meu pare perquè ell respondrà qualsevol text, qualsevol trucada, en qualsevol moment .Fins i tot al telecadira!“

Què podem fer?

Encara no podem saber   la quantitat d’aquests “moments de minidesconnexió” que es necessiten per tal de que tingui efectes en la interacció de cuidadors-nens a llarg termini afectant al seu desenvolupament. El que si que està clar, pel que hem vist fins ara, que els pares/mares ens ho hem de pensar dues vegades abans d’utilitzar el mòbil quan estem amb els nens.

Un bon moment per començar a practicar i desconectar-nos del món digital quan estem amb els fills, són els àpats familiars. Si deixem de banda les pantalles, gaudirem del menjar i de la conversa amb família sobre com ha anat el dia, els problemes, les alegries, els projectes familiars, etc. Així que abans de seure a taula deixem els dispositius aparcats, en el seu temps fora per entrar en temps d’interacció conscient amb els fills. Deixeu còrrer la imaginació, decoreu una caixa de sabates tos junts per aparcar-hi els mòbils abans de seure a taula. Converteix-te en exemple d’ús responsable del mòbil pels teus fills:

• No contestis el telèfon en qualsevol lloc i moment. Pensa si és urgent contestar i retorna la trucada més tard. Si has de trucar, avisa abans i demana permís.
• No és obligatori respondre a temps real els missatges de text. No reaccionis a cada to de missatge rebut.
• Restringeix l’ús del telèfon al mínim quan estiguis en família o amics
• No et passis tot el dia fent fotos i compartint-les en les xarxes
• Cada cop que et toqui esperar per algun no miris sempre la pantalla per distreure’t, sobretot si estàs acompanyat.
• Deixa de caminar mirant el mòbil.