A algunes persones els sorgeix el dubte o pensen que educar en positiu significa educar amb optimisme, o educant evitant les coses negatives, havent de forçar sempre l’estat positiu i de bon humor.

Creuen que educar en positiu és sobreprotegir als nens, donar-los tot el que volen i envoltar-los d’una bombolla d’alegria i bon humor, sense frustracions.

Adjudiquen la paraula positiu a un estat on es nega i es fan esforços per evitar les experiències negatives o el llenguatge en negatiu per no fer mal  a la seva autoestima. Creuen que educant en positiu no hi ha límits ni control.

Educar en positiu no és:

• Negar els mals moments ni forçar viure en un món ideal i de color de rosa . La vida està feta de molts moments: bons, dolents, alegres, tristos, rabiosos, eufòrics, …
• Mantenir o forçar un estat d’optimisme i sense frustracions. Per educar necessitem respecte, i això implica un procés per adquirir eines noves per l’educació i abandonar algunes que no són respectuoses com els càstigs, les amenaces, les humiliacions o els insults.

Perquè,  si nosaltres no acceptem que ningú ens cridi, ens amenaci, ens pegui, ens insulti o ens humiliï, com és que hem cregut en canvi que sí que ho podem fer amb els nostres fills i filles, nens i nenes?

Educar en positiu és:

• Gestió emocional, i en aquesta gestió apareixen emocions positives i negatives. I gestionar no significa acceptar i treballar per aconseguir un estat d’emocions positives permanent, sinó acollir, expressar i abraçar totes les emocions, siguin positives o negatives. Ensenyar a viure la vida, amb llibertat i al mateix temps amb respecte pels altres i per un mateix. Permetre experimentar les emocions, viure-les, poder-les expressar i poder-les transitar. No negar cap aspecte de la vida.
• Respecte cap a totes les persones, perquè entenem que totes les persones tenen el mateix dret universal de mantenir el respecte i la dignitat. I també tenen dret a viure i expressar les seves emocions.
• Assumir que fem errors, i que aquests errors no s’han de negar ni culpabilitzar, els errors són aquella oportunitat que tenim per reflexionar com podem millorar. La vida és imperfecta, eduquem en acceptar la imperfecció i en voler millorar cada dia, aprendre dels nostres propis errors. La perfecció segurament no existeix, educar en positiu és educar en la imperfecció, en el dret a ser imperfectes i a equivocar-se, disposats a admetre els propis errors i assumir aprenentatges de manera responsable.
• Límits. Perquè la nostra llibertat acaba on comença la de l’altre, perquè eduquem en el respecte mutu i per tant, calen límits i normes per assegurar el dret al respecte i dignitat de tothom. Educar en positiu és educar en posar límits i normes respectuoses per tothom.
• Educar amb responsabilitats, sense culpabilitats. Com a pares i mares, educadors i educadores, estem en constant procés d’aprenentatge, i això vol dir que tindrem encerts i errors, dels quals ens haurem de responsabilitzar, per analitzar i reflexionar com podem millorar, i si cal reparar les conseqüències dels nostres actes. Educar en què cadascú és responsable dels seus actes i que cadascú té el poder de poder per fer canvis, sense amagar-se o sense ser rescatats pels altres.

T’animo a venir a conèixer la caixa d’eines que t’oferim amb la Disciplina Positiva i el mapa que utilitzem per guiar l’educació dels infants. Les eines per si soles no tenen cap valor sense una guia per comprendre el món infantil, adult i el procés d’aprenentatge.