La manera en què parlem amb els nostres fills es converteix en la seva veu interna.
El que expliquem als nostres fills en una situació de risc o estressant pot donar-los eines per situacions semblants en un futur o crear por a assumir nous reptes. Dient ” vigila ” “compte” promovem només estar alerta i ansietat i no ensenyem als nens la capacitat d ‘estar alerta i alhora solucionar el problema.
Hem d’ajudar als nostres fills a estar alerta i al mateix temps trobar solucions al repte que afronten, que poden ser molt diverses. Intentar que siguin suficientment prudents , però que no es quedin només amb l’ansietat que paralitza sinó que siguin capaços de pensar solucions per guanyar seguretat de manera autònoma.
Cada situació requerirà una actuació diferent. Els nens i nenes els agrada explorar el seu món i necessiten la nostra guia i protecció. Però davant una situació que considerem perillosa ens hem de preguntar com podem ajudar millor. En comptes de dir un inespecífic “ves en compte”, podem acompanyar-lo de tot un seguit de consells i preguntes per ajudar a el nostre fill a resoldre amb èxit el repte que té davant.
Un bon consell és guardar els “ves en compte” per les situacions que realment siguin de perill imminent. Del contrari, els estarem immunitzant a la frase, i no ens serà efectiva quan la necessitem a no ser que hi posem un munt de decibels més de potencia, amb el conseqüent ensurt tan per nosaltres com per les criatures. Si el teu fill estar en perill real, més que parlar, actua.
10 alternatives al “ves amb compte”:
- Fixa’t que… aquest grao és alt, on has de posar el peu?
- Has vist… que hi ha punxes a aquesta planta?
- Prova…agafar-te ben fort per pujar les escales, estan molt amunt
- Sents… el soroll dels cotxes
- Com estàs… damunt aquesta cadira, és estable?
- Com et sents… segur, emocionat, neguitós, amb por?
- Com ho penses fer… per pujar a la següent corda? Quin peu mouràs?
- Què ens posarem… per anar segurs amb el patinent?
- On podries…posar aquest pal per no fer-nos mal?
- Qui podria…ajudar-te, estar amb tu, anar amb tu?
Darrera cada “ves en compte” podem afegir com volem que vagin en compte. Podem fer preguntes per donar opció a pensar, o oferir alternatives segures que puguin escollir.
“Ves amb compte” els prepara per l’alerta. Correm el risc de que es quedin paralitzats i tinguin por a provar coses noves, o al contrari, que malgrat tot provin sense pensar en com ho poden fer de manera segura. Si ho acompanyem o comencem la frase al revés, preparem els nens i nenes per ser prudents i sobretot per saber de quina manera ser-ho.
Voleu provar d’ajudar-los a construir els relats de la seva veu interna de prudència, seguretat i autonomia? En quines situacions podries fer servir aquestes formules? Prova-ho, et sorprendrà el resultat.
