Moltes famílies comenceu aquests dies les adaptacions a les escoles bressol, llars de criança, escoles, canguratges o acompanyament amb avis o altres familiars coneguts. I el vostre desig i preocupació és saber com aconseguir una adaptació respectuosa pels vostres infants.
Avui heu començat el dia preparant tot el necessari perquè el vostre fill estigui ben cuidat a càrrec d’algú altre.
Per molts de vosaltres deixar els infants és una necessitat i heu escollit amb cura la millor opció pels vostres fills. Al mateix temps, sabeu que els nens necessiten establir unes relacions saludables amb aquells qui els cuidaran durant moltes hores.
A l’inici d’aquestes relacions ens trobem el període que anomenem ADAPTACIÓ. I són molts els dubtes que ens pot generar. Per això, us deixo uns consells per enfocar aquest període amb confiança i de manera respectuosa.
5 consells per adaptacions amb èxit
Confia.
Com ens sentim nosaltres en deixar els nostres fills? Tristesa, inseguretat, por, nerviosisme, desconfiança…Hi ha varies coses que ens ajudaran a sentir-nos millor. Cal confiar en que heu escollit la millor opció pels vostres fills i per vosaltres. Confiar en els cuidadors i la seva capacitat per oferir un tracte amoròs, càlid i amable per tots els infants. I amb qui més hem de confiar és en la capacitat d’adaptació i aprenentatge dels vostres fills.
Diu un proverbi africà que “per educar un nen cal una tribu sencera!”. Confiem en la capacitat de crear vincles i aprendre de qui els envolta: mestres, mares, pares, altres nens, familiars, cuidadors, educadors, etc. Heu trobat i escollit una tribu, confieu en el procés.
Connecta.
Com ho fem nosaltres per acomiadar-nos d’algú?: podem fer algun ritual de comiat (petons, abraçades); pensem i planifiquem quan ens tornarem a veure; portem fotografies o tenim records per poder-lo tenir present quan ho necessitem; tenim algun pensament durant el dia que ens recorda quan ens tornarem a veure; enviem algun missatge o fem alguna trucada; i si la separació ha de ser molt llarga estem tan tristos que plorem o si creiem que és injust o massa dolorós ens podem posar de malhumor una estona.
Els vostres infants no tenen tants recursos disponibles, o almenys no saben que els tenen o no recorden que els poden fer servir, o directament els falten habilitats per construir els relats necessaris per utilitzar-los. Viuen el present activament, i en el present del moment hi ha la separació, tristesa, ràbia. Per acompanyar aquest present i la seva vivència ens cal fer- ho des de la connexió amb aquestes emocions que estan vivint. Valideu aquests sentiments, sense menysprear-los o intentar que no apereguin o de tallar-los ràpidament . En comptes d’utilitzar el “no ploris”, “no estiguis trist”, “has de ser valent”, “no passa res”… podem utilitzar frases com : “No t’agrada que me’n vagi”, “estàs trist perquè et deixo a l’escola i me’n vaig”, “voldries que em quedes aquí amb tu més estona”, “no vols quedar-te aquí”,…quan els nens es senten compresos se senten millor.
En aquest punt, pot ser de gran ajuda proporcionar-los i ajudar-los a trobar les eines per seguir connectats amb nosaltres durant la nostra absència, igual que ho fem nosaltres com a adults. Per això els ajuda molt portar amb ells un objecte familiar que els acompanyi, alguna fotografia per poder-nos recordar. Els ajuda a sentir-se segurs. Podem recordar que nosaltres també ens sentim tristos, que els trobarem a faltar i que estarem molt contents de retrobar-los en unes hores. Podem endur-nos el seus petons o abrçades que ens serviran per recordar-los.
Acompanya.
Descobreix amb ells què i qui hi ha a l’aula. Dedica un temps a xafardejar conjuntament què poden fer i com ho poden fer. Feu acords sobre què estaran fent en la vostra absència i què us podran ensenyar quan torneu. Expliqueu que fareu vosaltres al lloc on aneu i que els podreu ensenyar o explicar quan torneu.
En la mesura que sigui possible afavoriu la seva autonomia i responsabilitat, no feu per ells el que poden fer sols. Animeu i recordeu amb preguntes quins són els passos per entrar l’aula o espai. Canviar-se el calçat, penjar o deixar bosses i jaquetes, col·locar llibretes o esmorzars al seu lloc…sempre que ho puguin fer ells, encara que al principi necessitin el vostre ajut, els ajudarà a sentir-se més segurs i guanyar confiança i seguretat amb l’espai .
Sigueu exemple pels vostres fills. Saludeu, interaccioneu amb altres pares i nens, intercanvieu impressions. Tot això els ajudarà a percebre un ambient relaxat i segur, i els ensenyarà eines de com relacionar-se amb els altres.
Mentre acompanyeu recordeu respectar els altres infants. Cadascú té el seu procés. Hi haurà nens que van molt ràpid en adquirir seguretat i altres que els costarà molt més. No els compareu amb els altres, no els ajudarà a sentir-se segurs i amb capacitat.
Quan estigueu a dintre un espai amb altres infants o families eviteu estar molta estona de peu, asseieu-vos en una cadira, quedeu-vos ajupits o sortiu a fora de l’espai. Hi haurà infants que es poden atabalar veient adults que fan 1 metre més que ells, i d’altres que cada adult els recordarà la separació dels seus pares.
Retroba i acomiada.
L’hora de la recollida és un moment per fer un retrobament afectuós i un comiat adequat del cuidador i de l’espai. A vegades caldrà donar temps als infants perquè tornin a connectar amb vosaltres i donar-los eines per acomiadar-se del cuidador i l’espai fins al dia següent. Els nens més petits podem trobar-los esgotats després d’un dia exigent pel que fa a les relacions socials. A més, tornar-vos a veure a vegades significa reviure les emocions de tristesa o enuig per haver-los abandonat, i tornen a aflorar aquests sentiments sense avís previ. Tot barrejat exigirà que entenguem el seu món i oferim un espai per retrobar la calma, sense presses, validant tots els sentiments i expressant també els nostres. Alegreu-vos de que us passi això, el vostre fill us considera com unes persones amb qui té confiança per deixar-se anar perquè sap que l’estimeu i accepteu sense condicions.
Conversa.
Ajudeu a crear relats al vostre fill sobre com ha anat el dia. Parleu decom us ha anat de bé el petó de comiat que us ha fet, que l’heu guardat tot el dia per recordar que us retrobareu a la tarda i us ha fet companyia. Parleu sobre com de trist s’ha quedat perquè no volia que el deixessiu, recordeu com se li ha passat el plor en jugar amb un amic o amb la l’abraçada del cuidador. Ajudareu a desenvolupar el llenguatge, i crear mapes i rutines que l’ajudin a fer el dia i l’estada a l’escola més previsible i entenedora, guanyant confiança i seguretat. Convideu a conversar amb preguntes obertes i curioses, fent servir el QUÈ i el COM: “Què t’ha agradat més de l’escola?” “Què no t’ha agradat?” “Com t’has quedat aquest matí?” “Com t’has acomiadat del pare?” “Amb què has jugat quan he marxat?” “Què has dinat?” . Si són poc parladors podeu afegir opcions de resposta per fer-los-ho més fàcil, i respecteu, no cal atabalar fent preguntes constantment. Una altra eina per animar a explicar és que els expliqueu vosaltres com us ha anat el dia, responent les mateixes preguntes d’abans.
Animeu i valoreu aquelles coses que els han sortit bé i intenteu buscar propostes per millorar i intentar aplicar l’endemà. Cada pas aporta un aprenentatge, revisa quines coses pots millorar també en el teu acompanyament i valora el teu esforç. L’adaptació és un procés que pot durar dies o mesos. Cada família i cada infant té les seves peculiaritats, però per tots serà un aprenentatge.
Us desitjo a tots i totes un molt bon inici de curs i un bon acompanyament a aquests infants que comencen a caminar amb tribu.
Si ho desitges i tens dubtes, deixa el teu comentari, experiència o pregunta per seguir aprenent i enriquint aquests consells.
